

Tots aquests factors estan profundament interrelacionats. El primer es troba en el pla social, polític i econòmic del continent africà. És important notar que el sector del cacau no és l'únic que enfronta aquesta situació complicada, i és que hi ha una diferència abismal entre el que reben els agricultors de cacau a l'Àfrica i els guanys de les grans empreses xocolateres a nivell mundial.
Bàsicament, el problema és que molts dels agricultors de cacau a l'Àfrica tenen ingressos propers als 2 dòlars nord-americans per dia, situació que empeny els amos dels cultius a fer servir mà d'obra infantil, que moltes vegades fa part de la seva pròpia família i altres vegades són nens immigrants sense documents que han estat comprats únicament per treballar als cacaotals. Un estudi realitzat per una universitat als Estats Units va revelar que el 2019 hi havia 790.000 nens treballant en plantacions de cacau.
La situació de l'explotació infantil a les plantacions de cacau se suma a la perillositat del treball en aquests llocs, on els treballadors han de fer servir eines perilloses i químics nocius per a la salut sense cap mena de seguretat, tot això amb l'objectiu de poder disminuir els costos de la producció.
Les condicions de treball precàries se sumen a la desforestació causada per l'expansió dels cultius de cacau. Segons dades trobades al bloc Mon Planeta, el 40% de la desforestació d'àrees protegides és causada pel cacau, cosa que equival a 1.5 milions d'hectàrees de bosc des de l'any 2000.
La realitat de la desforestació que estan patint els boscos nadius a l'Àfrica s'entén millor quan ens fixem en els nivells de pobresa extrema d'aquests països, on els agricultors de cacau, buscant incrementar els ingressos que reben, recorren a la tala d'arbres nadius de la zona per plantar cacau i així incrementar la quantitat de grans que poden vendre.
Aquests dos fenòmens poden i han de ser abordats des de la necessitat adoptar polítiques per protegir els nens i els boscos; no obstant això, el problema és més profund i no se solucionarà només amb l'adopció de polítiques de protecció, ja que la base del problema és la pobresa i això només se solucionarà si allò que rep l'agricultor per les llavors de cacau incrementa prou perquè pugui viure dignament i emprar persones en condicions adequades.
D'altra banda, és possible trobar la problemàtica derivada de la manca d'insums químics per tractar plagues als arbres de cacau. Això és perquè l'arbre de cacau té un prolongat temps de producció, i per tant, les empreses encarregades de l'elaboració de fertilitzants, llavors i plaguicides no tenen interès a centrar-se en el desenvolupament de bioquímics que contribueixin a tenir cura d'aquestes plantacions, ja que la rotació d'aquests és relativament limitada.
Així doncs, els químics que es troben actualment al mercat són perillosos i molt costosos, cosa que dificulta l'accés que tenen els agricultors als insums necessaris per mantenir les seves plantacions a l'estat òptim. Per aquest motiu, cada cop és més freqüent trobar plantacions amb arbres malalts que donen cacau que no és apte per a la venda.
Aquest problema amb els insums químics és un agreujant per al tema de la desforestació, ja que en trobar cultius sencers atacats per plagues o malalties, els agricultors recorren a la tala de bosc nadiu per poder començar altres plantacions.
L'expansió dels cultius i la tala de bosc nadiu és una gran problemàtica a nivell ambiental, i moltes vegades no soluciona el problema de la producció, ja que un cop sembrat l'arbre de cacau, trigarà de 3 a 5 anys a créixer prou per oferir fruits madurs. Per això, no és un cultiu que pugui realitzar-se en un termini curt.
Addicionalment, és un arbre que dóna tan sols dues collites a l'any: una collita principal amb més quantitat de fruits disponibles i una collita intermèdia en la qual el volum de fruits es veu disminuït. Per això, trobem també que el cacau és un producte estacional la variació de preus del qual no està sent esmorteïda en el comerç final de la xocolata.
El problema de l'estacionalitat i dels prolongats temps de maduració del cacaoter (arbre de cacau) és que moltes de les hectàrees que avui produeixen el cacau que s'exporta per fer xocolata, tenen arbres amb més de 20 anys de vida que ja no es troben en el seu estat òptim de producció, per la qual cosa es redueix la quantitat de gran quantitat.
Tota aquesta problemàtica es veu greument incrementada pel canvi climàtic, que ha causat un impacte negatiu sobre les collites de cacau, sobretot a Àfrica. Per entendre aquest punt és important saber que el cacau és un arbre nadiu d'Amèrica del Sud, per la qual cosa les condicions climàtiques adequades per a aquest són força específiques: requereix una mica de pluja i pot suportar petites temporades de sequera.
Actualment, les condicions climàtiques al continent africà són molt diferents i no compleixen amb les necessitats del cacaoter. S'han vist increments excessius a la pluja durant certes temporades de l'any i, per altra banda, durant altres temporades es denota una sequera excessiva que també afecta la producció de cacau. D'aquesta manera, és possible entendre que, si bé el canvi climàtic no és la principal arrel de la crisi del cacau, sí que n'és un dels factors agreujants.
Aquest article té com a objectiu explicar de manera clara i senzilla les profundes arrels de la crisi actual al sector del cacau, la qual ha provocat un significatiu augment en els preus de la xocolata. És important entendre que aquesta crisi va molt més enllà dels efectes del canvi climàtic, ja que és el resultat d‟un conjunt de situacions i problemàtiques que s‟han desenvolupat al llarg del temps. El canvi climàtic és només un dels factors que agreugen aquesta situació.
Busquem, també, fer consciència sobre aquesta situació, entenent que darrere del preu de la xocolata hi ha profundes crisis socials i econòmiques que afecten la vida de centenars de milers de persones a països com Costa d'Ivori i Ghana, on els agricultors han recorregut fins i tot a l'explotació infantil per subsistir en un sector copejat per la seva massificació. Això fa que cada dia sigui més difícil respondre al volum de productivitat sol·licitat pel mercat, cosa que no només té efectes sobre les persones, sinó que també té seriosos efectes sobre el medi ambient.